El projecte
Antecedents
Finals de la dècada dels 70 i principis de la dels 80 del segle XX
L’any 1974, Josep Benet i Morell va convèncer a Montserrat Roig i Fransitorra perquè portés a terme un estudi sobre la deportació dels catalans als camps nazis.
”Em va ‘embolicar’ en la història d’aquest llibre i poques persones ho podien fer millor que ell: té la rara qualitat d’ésser, alhora, un intel·lectual i un polític, apassionat per Catalunya i constantment neguitós per a aconseguir una idea ‘total’ i verídica del nostre passat malalt”. ROIG, Montserrat: Els catalans als camps nazis. Barcelona: Edicions 62, 1977.
El treball de Roig, que va publicar-se el 1977, fou pioner i va encetar una època de recerques aparegudes cap a finals dels anys setanta i principis dels anys vuitanta del segle XX, que abordaven l’estudi de la deportació, la mortalitat i la repressió franquista.
En aquest context cal esmentar la tesi d’en Joan Villarroya, de 1978, sobre els bombardejos aeris de l'Exèrcit de Franco a Barcelona. També la tesi de Josep Maria Solé Sabaté, de 1982, sobre la repressió franquista a Catalunya.
Paral·lelament a aquests estudis acadèmics cal assenyalar la importància de les investigacions portades a terme per estudiosos locals. En aquest àmbit cal fer esment a la recerca feta per Albert Manent entre 1980 i 1983 al Camp de Tarragona. Als estudis de Salvador Palau Rafecas fets entre els anys 1981 i 1986 a la Conca de Barberà. Als treballs de Josep M. Bernils sobre Figueres apareguts entre 1975 i 1986. I al treball sobre els Pallars de Manuel Gimeno per als Pallars, publicat en primera edició l’any 1987.
Dins del marc del Centre d’Història Contemporània de Catalunya
De 1984 a 1995
L’any 1984 va crear-se el Centre d'Història Contemporània de Catalunya gràcies a l’impuls de Josep Benet i Morell. Un dels objectius del centre va ser promoure la recerca dins del marc del projecte del Cost Humà de la Guerra Civil.
La importància d’aquesta investigació raïa en el fet que es desconeixia el nombre i el nom de les persones que havien mort com a conseqüència de la Guerra d’Espanya. A l’interès científic de la recerca s’hi afegia una derivada memorial. En paraules del propi Benet:
“Un país no pot esdevenir normal si no coneix, amb nom i cognoms, totes i cadascuna de les víctimes d’una guerra viscuda. El seu estudi constitueix una obligació ineludible que necessàriament cal abordar, com correspondria fer a qualsevol país civilitzat”
El projecte començava recolzant-se sobre aquesta base de recerca que hem descrit en els antecedents. L’objecte d’estudi foren les defuncions dels combatents dels dos exèrcits i dels civils morts d’accidents derivats de la guerra. Les fonts utilitzades per aquesta investigació foren els arxius de l’administració local i judicial, però sobretot les fonts orals. La manera de desplegar la recerca fou plantejant campanyes comarcals.
L’any 1995 el projecte va aturar-se i no va reactivar-se de nou fins passats deu anys.
La represa de la recerca
A partir de l’any 2005
L’any 2005 es va reprendre el projecte tenint en compte que una dècada després, moltes coses havien canviat. La primera era l’obtenció d’informació utilitzant les fonts orals. És evident que aquesta opció havia quedat reduïda per la mort d’aquelles persones que haurien pogut prestar el seu testimoni. Per contra, els arxius comarcals havien obert les portes als investigadors i havien endreçat els seus fons. Aquí s’obria una interessat via de recerca que permetia accedir a documentació que en l’etapa anterior no estava disponible. Tot plegat va afavorir que es considerés la recollida de dades de víctimes que fins llavors no s’havien pogut tenir en compte, com són els refugiats de guerra o els soldats forans.
L’altre gran canvi que s’havia produït durant aquest decenni d’inactivitat fou la digitalització de la vida en tots els seus espais. Per tant, la represa portava associada el repte de la informatització de la informació recollida fins llavors.
El desplegament de les investigacions, com en l’etapa anterior, comportava la realització de campanyes comarcals de recerca. En aquestes campanyes es revisava i completava la informació recollida anteriorment i s’incorporava la informació sobre noves víctimes.
La campanya de revisió del Berguedà
L’any 2017 Martí Picas i Roser Valverde foren els documentalistes encarregats de la campanya de revisió de la comarca del Berguedà. El 2019 van publicar un article a la revista L’Erol en el qual presentaven els resultats de la recerca. El primer recompte de mortalitat al Berguedà l’havia fet Josep Noguera el 1989. Ara, Picas i Valverde aconseguien presentar una nòmina el triple de llarga, la qual cosa posa de manifest la importància de poder portar a terme aquestes revisions.
Ramon Fígols Costa era un dels noms que aportava la revisió i del qual no se’n tenia cap notícia amb anterioritat. La recerca de Picas i Valverde informava que en Ramon Fígols havia mort a Montreal (Aude, França) el 17 d'octubre de 1939 a l'edat de 49 anys.
Recerca sobre la mortalitat a l’exili (1936-1945)
El 2019 moria, a la Residència Sant Josep de Puig-reig, Rosa Serra Salmauri. La Rosa era neboda de la Maria Salmauri Puig, la parella d’en Ramon Fígols Costa. Entre les pertinences de la Rosa van aparèixer les cartes que s’havien enviat la Maria i el Ramon durant el temps que van estar exiliats a França. La troballa d’aquesta documentació familiar va permetre saber que en Ramon havia estat internat al Camp de Concentració de Bram, on va morir.
Per mirar de trobar més informació, en Martí Picas va introduir el nom i els cognoms de Ramon Fígols Costa al cercador de Google i va fer cap a un exemplar del Boletín Oficial del Estado de 1940. Per ordre del Ministeri d’Afers Exteriors aquell BOE i els següents, publicaren la nòmina de “Españoles fallecidos en el extranjero” elaborada a instància del cònsol de Perpinyà, Román Oyarzun Oyarzun. L’informe que remet al ministeri el cònsol de Perpinyà, segons recull la publicació oficial de l’Estat franquista, aplega “una lista de refugiados españoles fallecidos en diversos departamentos de Francia, la que ha completado dicho Consulado pidiendo detalles a diversos Hospitales, Alcaldes, etc”.
La troballa casual d’aquest llistat va ser el punt de partida de la recerca sobre la mortalitat a l’exili. Una investigació en la qual han unit esforços els historiadors Jordi Oliva, Martí Picas i Noemí Riudor i que entronca amb la recerca sobre el Cost Humà de la Guerra Civil.
La troballa del BOE ens permetia localitzar més de 1.600 noms d’exiliats que havien mort entre el gener de 1939 i el febrer de 1940. Actualment, gràcies a la consulta de diverses fonts, especialment état civil, la nòmina de persones que moriren a l’exili es situa per sobre dels 5.400.
